Petjada trista pas lleuger Sota el fanals d'un llarg carrer Que em torna a casa. Els llavis secs els ulls cansats Borratxo d'un glop del temps passat Que viu encara. Un vell retrat als dits A la llum d'un fanal Que em guarda de la nit I m'acull maternal. Sentir passes al costat Girar-se el cor accelerat Ets amagada? El carrer ple de decepció Que s'emporta la il·lusió Que viu encara. Amb les mans tocar-se el cos Per no sentir-se perdut I recupero poc a poc El caminar trist i vençut. I després de carrer en carrer Sense buscar cap lloc Hi ha carrers amb fanals blaus Hi ha carrers amb fanals grocs. I el color gris del cel Quan ja clareja el dia Que em desperta tan lluny Que haig de tornar amb tramvia. I el vent gelat recull Les teves llàgrimes En els meus ulls.