Ja fart d'esperar a que es refredi el sopar
De dia i de nit fent tard.
Em quedo pensant que els anys han volat
I els bons gestos han fet tard.
Fa molt que ja ni em mires o potser fa més que veus
Què gran es la distancia que et separa el cos del meu
Si hagués vist la importància, o t'hagués escoltat més
Això no ho hauries fet.
Guants, gorro i abric, m'endinso en la nit
Mirant de seguir el teu fil
Camí del perdó, buscant dins del món
Motius per estar millor
I et vaig passar i m'adono que somrius molt diferent
A un noi que s'acomiada i et regala el seu alé
Confós per les imatges on sembleu els dos contents
Això no ho hauries fet.
M'allunyo, caic, m'amago, corro, enfilo el teu carrer
I aquell que ens ha vist sempre junts avui veurà un tercer
Saps, no és fàcil mirar enrere, però amb el temps acceptaré
Que això no ho hauries fet.
El més indignant és haver d'esperar
A que encaris tú les veritats
No saps que ja ho sé, ho he vist al carrer
I veure't mentir em fa mal
Sóc jo, sóc el de sempre, què et passa? no et conec.
Malgrat les insistències no és el pecat que em deixa fred.
Si hagués vist la importància o t'hagués escoltat més
Això no ho hauries fet.