És tard, vull que a poc a poc s'apagui aquesta xera
Darrera dels fogons fa massa fred i els peus no em porten dret
Un retrat pintat a l'oli amb els rogencs de l'alba
M'alerta dels records que no he oblidat no puc veure més enllà
Un rossinyol travessa la finestra
I canta que tot sol no pots tirar endavant
I un vespre més camí de l'enyorança
Recordo els temps passats i penso
Tu, que m'ho donaves tot
Sense esperar res més a canvi, només espai per respirar
Per tu, res més important
Que un somriure de franc, un estar al teu costat i res més
Cada cop que penso en el camí que deixo enrere
L'espera es fa més llarga aquí tot sol
Un color ressalta el to més gris de l'aquarel·la
Reflexa l'estat d'ànim destil·lat, l'horitzó ja té un final
Un rossinyol travessa la finestra
I canta que tot sol has de mirar endavant
I un vespre més, quan ja no hi ha recança
Recordo els temps passats i penso
Tu, que m'ho donaves tot
Sense esperar res més a canvi, només espai per respirar
Per tu, res més important
Que un somriure de franc, un estar al teu costat i res més
Quan ja no hi ha recança recordo els temps passats
Tu, que m'ho donaves tot
Sense esperar res més a canvi, només espai per respirar
Per tu, res més important
Que no ser superficial
I amb tu, puc ser jo mateix
Puc mirar-te als ulls, compartir els meus secrets,
Somriure de franc, estar al teu costat i res més