Han passat uns quants anys El temps avança impacient Silencis plens de sorolls Hi ha pols al teu menjador No sents la música de fons Desembres dins d'un calaix Un foc que crema distant Segons quees fan tant eterns Un vent que bufa al revés Tant ple de somnis i papers Deixa que et portin les mans Deixa que et senti el teu cor Crides a la intensitat Aparques la compasió Esclaten tots els colors I la pluja et mulla un altre cop Mai no és tard Mai no és fosc Mai no és lluny Mai no és fred Mai no és res Mai no és mai I mai no diguis mai A la vida No diguis mai a la vida De sobte tornen records Desitgos tan amagats Passat futur i present Sobretaules sense final Per fi la música ha tornat T'aixeques sense pensar Corres carrer avall Està plovent però és igual Només desitges cridar I et preguntes on erets I et preguntes on has estat fins a aquest moment Mai no és tard Mai no és fosc Mai no és lluny Mai no és fred Mai no és res Mai no és mai I mai no diguis mai A la vida No diguis mai a la vida Mai no és tard Mai no és fosc Mai no és lluny Mai no és fred Mai no és res Mai no és mai I mai no diguis mai A la vida No diguis mai a la vida Mai no és tard Mai no és fosc Mai no és lluny Mai no és fred Mai no és res Mai no és mai I mai no diguis mai A la vida No diguis mai a la vida