Sovint ens fartam de veure
Des de casa, acomodats,
Sense acabar-les de creure
Les més crues realitats.
Pobles sencers en ruïnes,
Buides i àrides ciutats,
Velles cases genuïnes
Fetes macs amuntegats
♪
Camps infests, orfes de vida,
Antany verds i cultivats
Per la població fugida
Arran de les impietats.
Gent aliena a discrepàncies
De magnes autoritats
Que han marcat falses distàncies
Entre els pobles veïnats.
♪
Per culpa d'aquesta guerra
On s'han vist involucrats
Han deixat la seva terra
Sense rumb, desesperats.
Ara viuen l'odissea
Derivant desemparats
Mentre occident els menysprea
I per la mar són negats.
♪
Pocs ens deixam afligir
Per aquestes crueltats,
Molts opten per eludir
Llurs responsabilitats.
Ho veuen d'un altre caire,
Pensen "pobres desgraciats",
Quan nosaltres, no fa gaire,
També fórem refugiats.