Creus que ja la tens i aquest privilegi no és un hàbit al desert
Que sota la pell d'una paraula han caigut mil vides per aquest present!
Imaginaràs franges invisibles que remarquen de sentit
La limitació del teu silenci i el final del teu espai on existeix?
Pobre el món que en una democràcia
S'alimente del temor per la impotència en resistir
La batalla es perdrà quan l'abandones
Si eres fill d'un vent que crida atemorit!
És estrany seguir aquest propòsit
Perseguint l'immens poder
Que de nou faça repetir
Vendre la llibertat per oprimir!
Caure en l'engany; tots els ulls no dormen
Quan s'observen ben tancats
Sols un bes em taparà la boca
No altra forma per callar la veritat!
Fòbia d'aquest lloc que t'obliga
A refugiar-te si vols fer l'amor
I la guerra a plena llum del dia
és la ignorància del país més poderós!
La pobresa escriu la vella història
Que és la manca de record
Que és el suburbi de l'oblit!
Sembrarem la discòrdia que provoca
El principi d'un diàleg pervertit!
Amb la impunitat que hui ens esgota
L'esperança s'acomiada d'un futur sense color
L'esclavisme arrogant sobre el teu cos!
Hem après a fer els nostres pactes
Trairan els nostres cossos però mai les nostres ments!
El silenci és qui dictarà sentència
Perquè no seré jo qui trenque el paper
Ser fidels a l'aigua que no embruta
Construir l'alternativa per poder "sobremorir"
Cap barrera que ens puga dividir!
Cap barrera que ens puga dividir!