Diuen que el Penyal d'Ifac
Ahir li confessà al Montgó
Des de fa un grapat de segles
L'Aitana és el meu amor
Vull que em guardes el secret
Que ningú es puga enterar
Tu ja saps que el Montcabrer
Discret la vol festejar
Però la serra de Bèrnia
Com que és al mig ho escoltà
I envià les seus àguiles
A contar-ho ençà i enllà
Al castell de Guadalest
També ha arribat el revolt
I en saber-ho el Puig Campana
Pregona festa major
La notícia de les noces
Als peixos fa trontollar
Mentre dofins i gavines
S'ajunten en un abraç
Una tonyina nerviosa
A Tabarca s'ha acostat
I ja l'illa tremolosa
Li ho ha dit a Guardamar
La primera lluna plena
Ho ha escampat per Castelló
I les illes Columbretes
Estan fent una cançó
Penyagolosa gelosa
Els ha dit als pelegrins
Que preparen el seus cants
I que es posen en camí
Hui la serra d'Espadà
Li ha preguntat al Garbí
Tu que estàs prop de València
Saps qui faran de padrins?
La serra de les Agulles
Fa sonar el seus penyals
Mentre toca la dolçaina
La muntanyeta dels Sants
La murta i el Sant Sofí
En veu baixa han comentat
L'Aitana, poca vergonya
El Montcabrer s'ha deixat
El Benicadell altiu
Al Montduber li ha xerrat
La serra de Mariola
Fa dies que està plorant
El Montcabrer generós
A tots ens ha fet callar
Jo faré de testimoni
I enhorabona al Penyal
La font Roja raja alegre
Canta l'aigua del pou Clar
I les runes de Montesa
Al Caroig han informat
Dalt l'ermita de Santa Ana
La boda es celebrarà
Segaria serà padrina
I el Maigmó padrí formal
En sentir tan gran desori
L'Aitana s'ha vergonyit
I a dalt de la Carrasqueta
Ballen un valset els pins
Somriu també Mariola
I oblidant-se del seu plor
Diu que li durà a la núvia
Una corona de flors
La mar promet estar quieta
Les ones aplaudiran
I hui a la mediterrània
Serà nit de festa gran