Ja fa mesos que ho intento Però només ha crescut el que sento Sé que no tornaràs i encara t'espero Probo mil maneres d'oblidar Busco pels carrers de la ciutat Busco entre les pedres i no trobo més, I no trobo més que cares que ensopeguen amb el teu record Jo només demano un home que m'estimi Però sense protestar I que tingui el teu somriure I també la teva boca i el teu nas I que cada dia estigui al meu costat No sé què puc fer, no sé... Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com tu Ningú que decideixi trencar-me la vida I s'emporti el meu somriure No hi ha ningú com... No hi ha ningú com... tu Em sento sola i tan cansada De no deixar d'esperar una trucada El sentiment que guardo mai no s'acaba O potser serà millor buscar companyia Algú que vulgui arreglar-me la vida Però remplaçar-te sé que no és la sortida No sé que puc fer, no sé... Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com tu Ningú que decideixi trencar-me la vida I s'emporti el meu somriure No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com... tu No sé que puc fer, no sé Per molt que em diguin sé que mai t'oblidaré No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com tu Ningú que decideixi trencar-me la vida I s'emporti el meu somriure No hi ha ningú com tu No hi ha ningú com... tu No hi ha ningú com... tu