La penombra que habit sembla un quadre de Rembrandt Un antic hospital on posaven vacunes Rememor els carrers empedrats de la infància La pluja dalt les golfes les Vides de Sants Érem pobres de ver i habitàvem el fred De les cambres de calç que suaven humides Sabaters anarquistes em van pintar el món Ple d'injusta riquesa i sous mal repartits Ara som indolents un país democràtic Engreixam entre tots molt polítics corruptes Tot allò de Proudhon de ser iguals de ser dignes S'ha acabat tenim reis i a Marx proscrit l'han mort Les pasteres travessen el mar de la infàmia I els corbs setgen xisclant el contorn del poema Crec que Déu més que encens el que vol és justícia La vivesa del savi és viure i deixar viure Hi ha teòlegs que embrossen tractats infumables Hi ha filòsofs condrets que il·luminen la fosca Hi ha fondàries que abismen cervells poderosos Des de el llim de Todtnauberg veig Auschwitz que crema Ara sé que al qui perd li emmordassen la història Que alcen pols i extravien les marxes i els himnes Vaig ser un fill agraït de la col·lecció Austral Dintre meu duc encara l'al·lot de les golfes