No me surten ses paraules Xerra més a poc a poc Ja fas cara de cansada Vine aquí devora es foc Tenc serradís a dins es cor Enfilat damunt els arbres M'he perdut es mes de maig Si segueixes ses petjades No t'oblidis es tabac Tenc serradís a dins es cap No te toquis més ses ferides Ets tu qui m'obliga a decidir No hi ha ningú, no t'esperava No hi ha més aigua dolça fins demà Si et faig sentir poc estimada Te'n pots anar a descansar Ja tornam a estar com sempre Xerra més a poc a poc Rés perquè estiguis contenta No trob calcetins p'enlloc. Tenc serradís a dins es cor No te toquis pus ses ferides Ets tu qui m'obliga a decidir Ja no puc contar més mentides Acostumat a aprendre a consentir M'és igual si estàs cansada Sempre me fa falta més a mi Un bon final de temporada No significa res si estàs així Acabarà com sempre Somriures fluorescents per jo