Hi ha qui creu que està malalta I que frega sa demència Per sa forma d'arrancar Sa lluita més indomable Que demà farà sonar. Tu que saps què m'inspira! D'aquest dia llarg i gris N'has tret vida. I qui ets? Tu que saps què me regira. D'aquest pou humit i obscur M'il·lumines. Beneït es patiment De conviure amb s'opulència I alçar-se desobedient A tirar versos enlaire Que alliberin es present. Tu que saps què m'inspira! D'aquest dia llarg i gris N'has tret vida. I qui ets? Tu que saps que me regira. D'aquest pou humit i obscur M'il·lumines. Tu que saps què m'inspira! D'aquest dia llarg i gris N'has tret vida. I qui ets? Tu que saps què me regira. D'aquest pou humit i obscur M'il·lumines. I qui ets? Tu que saps què m'inspira! D'aquest dia llarg i gris N'has tret vida. I qui ets? Tu que saps què me regira. D'aquest pou humit i obscur M'il·lumines. I qui ets? Tu que saps què m'inspira! D'aquest dia llarg i gris N'has tret vida. I qui ets? Tu que saps que me regira. D'aquest pou humit i obscur M'il·lumines.