Diga'm en què vas pensar,
Quan vaig sortir d'aquell tren a Premià.
Diga'm que vingui amb un flai,
Et miro i em congelo, gelos amb tu no hi ha mai.
Recordo aquella pluja suau,
Que queia sobre els dos baixant de nit a peu,
Diga'm avi com es veu des d'allà a dalt,
Amb ella ja no cal res més que la seva veu.
I és que mai arribo a l'alhora,
Quedem a casa no quedem a fora,
I ja veuràs com sempre arribo d'hora.
En veritat me la suda,
Amb tal de veure't sino el cor em plora,
T'estimo, no sé si estàs d'acord-a.
Nena des de que té trobat
Passo totes les nits delirant,
Ajuda no sé què cony està passant,
Ara ploro i ara ric, el més jove de l'escena i ja ni dic,
Que el primer bolo va ser amb quinze anys.
Danys jo causo pocs, soc gaire discret,
Si moro demà estaré satisfet,
Però demà millor que no, bro, demà encara no,
Que encara ens queden
Tots aquells plans de futur per fer.
Poder que la por caça i la víctima soc jo,
Trobaré aquella arracada a la platja de Mataró,
No sabràs mai qui soc, ni jo qui ets de veritat,
M'has travessat el cor sense pietat.
La miro per veure si ella em mira,
Agafo i giro tot plegat sembla mentida,
Ara la mama em tira, i em diu què em veu feliç,
Sense tu em marejo ajuda'm please.
La miro per veure si ella em mira,
Agafo i giro tot plegat sembla mentida,
Ara la mama em tira, i em diu què em veu feliç,
Sense tu em marejo ajuda'm please.
Diga'm en què vas pensar,
Quan vaig sortir d'aquell tren a Premià.
Diga'm que vingui amb un flai,
Et miro i em congelo, gelos amb tu no hi ha mai.
Recordo aquella pluja suau,
Que queia sobre els dos baixant de nit a peu,
Diga'm avi com es veu des d'allà a dalt,
Amb ella ja no cal res més que la seva veu.
I mira'm als ulls, i digues que m'estimes,
Que no em deixes marxar, i si me'n vaig demà'
Em faltaràs tu agafant-me de la mà,
I massa perdó he demanat, en aquesta vida jo només vull cantar.
Soc, els teus pensaments,
Camino pel teu cap 100 cops al mes,
I com, et mires al mirall,
Després d'haver fet tant de mal.
Porta'm a l'Olimp,
On tothom està feliç,
Les teves paraules ja no em fan cap mal,
I als peus, et tinc resant.
Mira mama, el que estic creant,
Tinc tot l'exèrcit darrere que em tira endavant,
La meva confiança és molt rellevant,
No li donaré al primer, que passi per davant.
Diga'm en què vas pensar,
Quan vaig sortir d'aquell tren a Premià.
Diga'm que vingui amb un flai,
Et miro i em congelo, gelos amb tu no hi ha mai.
Recordo aquella pluja suau,
Que queia sobre els dos baixant de nit a peu,
Diga'm avi com es veu des d'allà a dalt,
Amb ella ja no cal res més que la seva veu.