No puc oblidar
Esperar-te a la Plaça de Sants,
La lluita anava arribant
Entre pluja, els trons i les flames;
El barri era camp de batalla,
On corria buscant els teus dits.
Per poder cridar al cel, tu eres motiu,
Militants de la vida rebel
A l'acció directa li trobo l'essència
Cantant-li al tu cos.
Actrius dels poemes d'amor,
L'espurna que dóna la flama.
Sentíem el so de l'estaca
Que ensenyava com cal resistir.
Que cal estirar per poder-los tombar
I poder-te estimar sense fi!
Estimo estimar-te en la lluita
Quan no em busques però aquí em tens,
Brindant pels pecats.
Per no creure i crear estones,
Per parlar fins que cau el cel,
Trobant que em fas gran,
Creant el demà.
I estimar sense fi
Tot allò que veus, que sents.
Si els carrers ploren,
Juntes fem la veu del plor,
De les passions,
De fer l'amor amb delit.
Mans, guitarres, dits, l'infinit.
I somiar que caminàvem
Per les vies del tren,
Trobant una eixida,
Guanyant la partida.
Tots fent la veu del plor,
De les passions, ni hi ha color.
València i Barna junts cridant revolució!
Estimo estimar-te en la lluita
Quan no em busques però aquí em tens,
Brindant pels pecats.
Per no creure i crear estones,
Per parlar fins que cau el cel,
Trobant que em fas gran,
Creant el demà.