Nugada a la sella la nit avança I ens resseguix amb els seus mil ulls de plata. Cavalquem amb tou llom l'egua malalta, La nit avança però l'alba està lluny. Tristor al trot li pesa i l'aixafa, L'egua renilla i sembla defallir. La lluna entre les corberes aguaita, Veu els genets que ens acurten les passes. Negra crinera d'atzabeja Damunt les pedres i la cinglera al front. Amor tan ferm no vol recança, Ample horitzó per aliança. Amor que crema no vol aigua I s'apaivaga amb càstig o amb sang. Corre egüeta, ja s'atansa La llibertat del nostre anhel, Que de l'aire no vol fer gàbia. Ales al vent volen volar. M'agafaràs cintó i cintura I entrarem junts, sense paüra, Al Paradís que els amants convida Al seu jardí per fer de l'amor follia. Amors eterns ençà s'albiren Junts cavalquen sent eternitat.