Al trenc d'una nova albada, Una veu creix imponent. Catalunya unida i forta, S'alça com el sol naixent. És la raó que no calla, Desafiant, impertinent. Tenim la ploma i l'espasa; Una força dissident. Veig la fi de l'horitzó, el preludi del demà... Crema incandescent la flama, des del fons del nostre cor! Veig la fi de l'horitzó, el preludi del demà... Ressorgeix d'entre la cendra, un nou fènix victoriós! Els que no hi volien veure, Ara estan obrint els ulls. Ara els pesen les cadenes; La bena els ha caigut. Ja s'acosta el nostre dia; el fruit del nostre combat! La lluita de tot un poble; el triomf de la voluntat! I tots els que ens vulguin veure, enfonsats i amb el cap cot... Sabran el què és resistència; la força del nostre front!