Tu vas créixer en una casa humil,
Lluny dels barris benestants
On les coses són més fàcils, i la vida et saluda,
I et tracta amb amabilitat
No em crec el discurs de la igualtat,
Ells no han conegut l'austeritat
La injustícia es fa palesa,
Diferenciant per renda les oportunitats
Honrat, no m'han regalat mai res. Sang i suor és el què m'honora
Sentint que puc estar orgullós. No sóc un nen de casa bona
Honrat, no m'han regalat mai res. Sang i suor és el què m'honora
Conscient de la meva condició: fill de classe treballadora
Ells t'han fet sentir que ets inferior,
Que no t'havies preparat prou
Que tenir feina precària i un sou miserable
Encara és una sort
Fa temps que no crec en revolucions
D'estudiants acomodats
Però sento odi de classe que porto amb resiliència i en faig tenacitat
Si pogués els hi trauria tot I els faria treballar
En el pou on jo m'ofego cada dia al matinar
Condemna de per vida... a treballar per un jornal
Condemna de per vida... Sense diners, ni propietats
Condemna de per vida... que porto amb honra i dignitat