Sé que venen pels camins I que canten primavera Sé que venen pels camins I que canten primavera Són els homes d'un país I és el vent de les carenes Mira si n'alcen de pols Deixen enrere les penes Sé que venen pels camins I que canten primavera Venen d'una mar de plors Dels bardissars de la guerra De l'arena de la fam De la grisor de la cendra Sé que venen pels camins I que canten primavera ♪ No són raïm de vi dolç No són gra d'espiga tendra Han madurat al celler I a la tina de les penes Sé que venen pels camins I que canten primavera Porten flor d'ametller als ulls I a les mans roses vermelles Ells vivien espremuts I ells són ara els qui veremen Sé que venen pels camins I que canten primavera Sé que venen pels camins I que canten primavera