El ritual d'arribar a casa Acompanya'm en aquesta nova noble causa Treure'm les sabates i posar la vida en pausa El món girant al marge del moment que ara vull viure És el meu homenatge Amb el meu millor somriure, estic regant les plantes Amb xandall a la terrassa i corre l'aire, això ho hauré d'escriure Potent ofrena del present, un sentiment no es pot descriure Posa'm a prova ¡vinga! Vinc a tenir cura dels detalls perquè cuido el meu espai Com si fos un santuari Com si hagués de tornar-li tot l'amor que d'ell emani O que ell demani Aquí sí sóc l'estrella en un autèntic escenari I que no pari la festa del confort tan bon punt obro la porta No m'espera ningú ni tinc l'amor d'una mascota Moment posar a lloc allò que importa Donar-li una altra volta o recordar que el vent que s'ho emporta Si noto que el món pesa i és necessària la calma Me'n vaig cap a casa Abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa Avui no vinc de festa, em quedo al meu temple Necessito cuidar-me Em sobra la pressa Quan estic a casa tot el que m'estressa escampa La llum atenuada, el verd per la finestra I la puresa de l'aire Necessito cuidar-me, necessito cuidar-me Després de la neteja del diumenge, una allau de pau Planeja damunt del meu regne No sé en quines ciutats he estat aquest cap de setmana Recordo molt d'estrès i molta empenta, molt poc moment de calma Però ara, res es compara a acabar tard la migdiada Sota un subtil sol de mitja tarda, peli pijama i manta o Estendre la bugada practicant una tornada Aire, és tot el que em fa falta És la importància de l'ordre o de com col·locar la compra, sempre Tenint en compte fons i forma, tot allà on li toca és el concepte I feina feta no destorba, broda, és la recepta Per no estar fent el gamba Per aplanar la corba, tirar de respirar estirat només projectant ombra He de passar l'escombra però no tinc ganes de moure'm Es un estat mental que m'acompanya des de sempre Perfecte estat d'alarma Si noto que el món pesa i és necessària la calma Me'n vaig cap a casa Abraçat al sofà o espatarrat a la terrassa Avui no vinc de festa, em quedo al meu temple, necessito cuidar-me Em sobra la pressa, quan estic a casa tot el que m'estressa escampa La llum atenuada, el verd per la finestra I la puresa de l'aire Necessito cuidar-me, necessito cuidar-me