La frontera Quedava just davant el bosc de fades On dos infants passaven les vacances Ell era un noi vingut del sud i tu La belle princesse de Toulouse Xerraven Sense comprendre ni un sol mot Paraules Que eren només una cançó Enlaire Però a ell la panxa li fa mal quan sent Que tu li dius chéri je t'aime I al setembre Llàgrimes dolces cauen sobre el Segre Quan el teu cotxe creua terra ferma I tu la route de Perpignan Som el vent, som cada moment, som moviment El batec que encara permet seguir innocent El crit que s'obre pas i crema en l'inconscient Que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança Som el vent, som cada moment, som moviment El batec que encara permet seguir innocent El crit que s'obre pas i crema en l'inconscient Que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança ♪ La frontera Va estar gelada aquell estiu Que els pares Canviaren viatge al Pirineu Per blanes I tu buscaves aquell noi del sud Pels raconets de seu d'Urgell I mentres En una platja al nord de Catalunya Ell llançà al mar petits vaixells De fusta Amb un je t'aime en un costat Somiant Que el mar el porta a la frontière I, encara Molts anys després d'aquell estiu de fades Madamme Juliette busca pels ports i platges El noi del sud de la frontière I ell, a França, quan la imagina de més gran, dibuixa La seva cara en un paper i pregunta "Vous connaissez la belle Juliette?" Som el vent, som cada moment, som moviment El batec que encara permet seguir innocent El crit que s'obre pas i crema en l'inconscient Que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança Som el vent, som cada moment, som moviment El batec que encara permet seguir innocent El crit que s'obre pas i crema en l'inconscient Que busca, que prova, d'omplir-nos d'esperança