Massa vegades s'ha fet gran Sopant tot sol al menjador Sense un pastís o una cançó O un dibuix molt senzill Dels que feia el seu fill El fred del llac se'l va quedar I viu tancat en el passat Però hi ha un moment durant la nit Que torna a veure el petit I somriu feliç Somniant que és un ós polar amb anorac I quatre peixos lligats a un cinturó daurat I ell surt nedant de dins el llac I fan titelles i parlen com parlen els grans Se'n va la calma i ve la tempesta I en obrir els ulls torna el malson I amb el regust sota la llengua decideix Que no vol tornar a despertar La silueta davant del llac Calçat amb botes, barret al cap Es va endinsant sense dubtar Es va enfonsant sense nedar Tampoc ningú no el ve a frenar Tampoc ningú mai ho sabrà Ja no se'l veu i aquell barret Sura tot sol cap al sud-est ♪ I ara és un ós polar amb anorac I quatre peixos lligats a un cinturó daurat I ell surt nedant de dins el llac I fan titelles i parlen com feien abans