Feies el sopar, jo parava la taula I com sempre escoltàvem les notícies Quan de sobte sento un clic, tot el pis es queda buit A l'escala ho comenten les veines Se n'ha anat el llum ♪ I veient que la verdura ha quedat a mig bullir Em proposes d'acabar-nos el formatge de París I amb la llum de la llanterna ho deixem tot enllestit Per a l'escena impensada que ens espera L'un davant de l'altre, en una taula que ara sembla diferent L'espelma t'il·lumina tancant els ulls, provant el vi I de sobte et reconec, i no entenc on hem estat tot aquest temps I em preguntes si estic bé i, encongit, goso confessar-te ♪ Que ahir a la nit volia explicar-te que ja no sento allò per tu Que potser estaria bé donar-nos un temps per cadascú I em respons que tu també pensaves el mateix I ens mirem, mentre parlem De tu i de mi ♪ L'un davant de l'altre L'un davant de l'altre