Sempre mira al terra, cara blanca, mirada grisa.
La por d'entrebancar-se no li deixa aixecar el cap.
Camina i camina, el seu destí l'angoixa.
Només li importa arribar.
Cada pas que fa endavant li repiquen cascavells
Per si es creua amb un altre que no mira al cel.
Com una banda sonora, marca el ritme dels seus passos
El batec dels seus turmells.
Fred, impassible, sempre amb el cap cot.
No sap riure, ni plorar, ni distingir els colors.
Mai ha vist la pluja, ni els estels, ni el sol,
Sorra i terra al seu horitzó.
Com qui fuig de la por, s'ha oblidat de com sentir,
De viure, de compartir, de desitjar, d'embogir.
Al seu camí de terra seca, terra humida,
La vida li va quedant enrere.
Tomba i gira, que tomba que gira,
Qui se'n riu del destí trobarà la fortuna.
Tomba i gira, que tomba que gira,
Ai com tomba, ves com gira, mira el món com va girant.
Tomba i gira, que tomba que gira,
Qui se'n riu del destí trobarà la fortuna.
Tomba i gira, que tomba que gira,
Ai com tomba, ai com gira, i ell no hi veu al seu voltant.