Temps era temps la gallineta
Ja no volia pondre cap més ou.
Era un acte valent i noble,
Com Gandhi, però amb plomes al coll.
Fou un restrenyiment inútil,
L'exemple no el seguí tothom.
Si no vols ser una lloca lloca,
N'hi ha mil que aspiren al teu lloc.
Els avis ja fa temps que ho diuen:
Ens maten la gallina dels ous d'or.
Però encara avui no hi ha manera
I alguns segueixen fent-se els sords.
Per ells el mon és l'ou com balla
I aquesta és la mare dels ous:
Ens han colgat d'impostos i aspirines
I assassinen en nom de tots.
I encara hi ha qui perd l'estona
Caminant com qui trepitja ous,
Xupant televisió i creient-se'ls:
Primer fou la gallina, o potser l'ou?
Mentre ells van ben de pressa
Convertint la justícia en un joc d'ous,
Creant lleis a la seva mida,
N'hauríem d'estar fins als ous!!!