Ella és com la pluja i com el mar,
Li dóna força per seguir endavant.
Ella encara fa notar-lo viu, si se'n va,
Ell no entendrà per què no ho diu.
Ell és com la llum que surt d'un far,
Quan ella està perduda sempre el pot trobar.
Ara ell busca entre els núvols la claror,
Sense veure en l'altra mirada la il·lusió.
I s'acomiada en el silenci que la va fer estimar,
Només calia un somriure per fer-lo atrapar.
I ballaran junts a la sorra, mullant-se el vestit,
Ell no sabrà que tot acaba al final de la nit.
Ressegueixen el camí els seus dits unint totes les pigues,
Estirats fent de la nit, un llit per curar les ferides.
Aquells ulls guarden tots els records quan el ball ja s'acaba,
Protegint-los com a vells tresors ara que ell descansa.
I una llàgrima a l'arena quan tot es veu clar,
El sol envaeix l'escena que no s'oblidarà.
Ella li explica a cau d'orella que ja se n'ha d'anar.
Ell l'abraça i la besa abans de marxar.
I s'acomiada en el silenci que la va fer estimar,
Només calia un somriure per fer-lo atrapar.
I ballaran junts a la sorra, mullant-se el vestit,
Ell no sabrà que tot acaba al final de la nit.