Tinc la set que no s'apaga Que em fa viure i em fa fort Una veu que no s'amaga Dona cops i dona sort A distància em convides A mirar i a anar més lluny Només un cop a la vida Trobaré algú com tu Un cop a la vida Que no em prendrà ningú Com pot ser que estiguis sola Jo mateix em sento estrany Laberints de cent mil dies Mil portes sense pany El meu cor et convida A mirar i a seguir endavant Només un cop a la vida Tu i jo serem iguals Però avui em reservo La imatge d'un instant Versos que em fereixen Hores que s'han aturat I que no passen mai Reptes que m'ofeguen Dies de soledat Que no vull superar Decadència d'un miratge Que es despulla lentament T'acompanyo fins a casa Potser amb el pensament La distància em convida A mirar i a seguir endavant Hi ha molts cops a la vida Que res no és tant important Per això em reservo La imatge d'un instant