Ella ja l'espera impacient, guarda silenci fa un sospir
La jove cambrera
L'home del tratge ja és aquí, com cada dia al matí,
S'asseu i li dóna l'esquena
Amb un maletí i un bon perfum, i el seu tratge blau-marí
Que trastoca a la cambrera
I llueix un rellotge platejat, quan li fa un gest amb la mà
Ella encén la cafetera
Finalment, i després de tant de temps, ella troba el bon moment
Per confessar-li el seu deliri
Insegura i tremolosa va cap a ell, amb un diari i un cafè
I amb una nota de paper que diu
"Vostè no es pot imaginar quantes nits jo l'he somiat
I és per això que jo li prego
Que m'escrigui i m'inviti a sortir, a fer un vol per la ciutat, obertament o d'amagat"
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell
Entre la por i l'exitació, entre la porta i el carrer
Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent
Ella encara espera impacient, guarda silenci i fa un sospir
La jove cambrera
L'home del tratge ja ha marxat, qui sap d'on ve? Qui sap on va?
Paga i li dóna l'esquena
Però aquest matí és diferent, quan descobreix sota el cendrer
Una altre nota, una resposta
"Troba't amb mi aquesta nit, sobre a les deu jo seré allí: Plaça Joanic de Barcelona"
Entre un sospir i el teu alè, entre el teu cor i el teu cervell
Entre la por i l'exitació, entre la porta i el carrer
Fantasies que comencen i s'acaben a les vides de la gent
Ella ha arribat molt puntual, amb un vestit buisness-casual
I sabatetes de diumenge
Busca el tratge entre la gent, il·lusionada, sempre impacient
Sent una veu al seu darrere
I és al moment que gira el cap, que en decepció veu al senyor
Amb uns texans i samarreta
"On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí? Tu ja no ets qui jo esperava"
Tu ja no ets qui jo esperava
Tu ja no ets qui jo esperava
On és el tratge blau-marí, que em sedueix cada matí?
On és el tratge blau-marí, que em torna boja al matí? Tu ja no ets qui jo esperava