Novembre obria els seus braços I tu nu com cada matí Cercaves entre les roques El rastre del teu paradís. On són els ocells d'ales blanques? On és la salvatge remor? On és la memòria marina? D'escuma i elisi del nord? I mut, contemplant la tragèdia Recordes quan vares fugir D'aquella Alemanya boirosa On res no hi tenia sentit. Però Manfred, què li han fet al mar Que l'aigua s'ha tenyit de mort, Que arriben a la platja onades de vergonya Que ho embruten tot? Però Manfred, què li han fet al mar Que t'han atravessat el cor, Amb llances de misèria, l'atlàntica bellesa Que ho inundava tot? Novembre obria els seus braços I tu nu com cada matí Cercaves entre les roques El rastre del teu paradís. Però qui ha estat capaç de robar-te Un somni de mar infinit, La vida banyant-se a la platja I el crit abissat dels dofins? I diuen les bruixes marines Que et veuen vagar pels esculls Una ombra en tenebres, vestit de nuesa I mars de tristesa als teus ulls.