Bon dia senyor metge, Em fa molt de mal el fetge, Tal com si amb un blackdecker M'estiguessin burxant, Com si tingués a dins Un niu de ratolins Que amb abrics de pell d'eriçó Ballessin ska. Pel que m'està dient Vostè beu de valent, En aquest món tot té un límit, I aquest és el seu. Té el fetge destrossat, L'estómac perforat. Si es fot un quinto més Avui soparà amb Déu. Quin sentit té la vida Abstèmia i avorrida? Què he fet jo, déu meu, Per a merèixer això? No em tregui la beguda, Grandíssim fill de puta, No em recepti aigua Que serà pitjor. No em tregui la cervesa Que faré una bestiesa, Per viure sense canyes Abans em tiro per un barranc. No puc estar mentre visqui Sense tastar el whisky. ¿No veu que se m'hi havia Acostumat la sang? S'hi posi com s'hi posi, Es desprèn de la diagnosi Que ha de deixar De mamar immediatament Perquè el seu cos Necessita un repòs Si no vol que aviat El seu repòs sigui etern. Apunyali'm per l'esquena, Engreixi'm la morena, Foti'm banyes, tant m'és, Si la meva dona vol, Cremi la meva casa, Transformi el meu cotxe en brasa, Però pel que més vulgui, No em prohibeixi l'alcohol. Cremi'm els mugrons, Pessigui'm els collons, Faci'm la cirurgia I deixi'm com l'Aznar, Sodomitzi'm cent vegades, Amb naps i pastanagues, Però si us plau no em deixi Sense els plaers del bar. És el que passa Per beure massa, Pren xocolata I deixa els licors.