Després de tantes nits desperts, d'imaginar-se l'alba Els delata el cansament d'apurar tant la vida Comptaran tots els petons sota la pell gastada Cada arruga una ferida feta de rialles Beuen i riuen de tot Potser són feliços Omplen el got de moments Que els permetin viure Mira el fum del cigarret des d'una cadira És canviant com el plaer de saber que viure mata Parlaran dels seus malsons i de velles batalles Esporgaran tots els seus mals cantant entre rialles Beuen i riuen de tot Potser són feliços Omplen el got de moments Que els permetin viure