Tanta llum, tanta llum de mar arreu, Com un cos de vent que fuig del temps, El vol d'un sol ocell, sorprenent i clar, L'arena d'or dels anys fa fimbrar i dansar. Tant de blau encès, tanta claror, Amb un batec llunyà La sang reclama amor. Un camí de mirades i de sol Diu com és secret el nostre goig, Com amb els dits i els ulls, sense cap temor, Podem omplir l'espai amb un nou retorn; Passaran esclats i ens mantindrem Fidels a tant d'esforç, Joiosament fidels. Més enllà de l'encís de l'horitzó, Com un somni bell i poderós Que posa accents de llum en allò que creu, La veu ressona i creix en les altres veus; Per un pont de mar llancem el cant I l'horitzó serà La veu que hem esperat. Pel mirall d'un futur que somniem Sinuós i bell de claredats, El gest emplena el buit que ha deixat l'oblit I a poc a poc reprèn el seu ritme viu. Estendrem les mans damunt el mar De cara a aquell futur Que en somnis hem forjat.