Obrir els finestrons i esperar un nou dia I trobar altre cop entelats els vidres Com aquests meus ulls, que sovint obliden Que encara hi ha llum per a adreçar la vida He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina I el pas del temps, hores repetides Va llaurant la pell cada cop menys lliure Sense guanyar res, perdre un tros de vida I anar cap al llit fent veure que es somnia He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina I aquesta cadira coixa i atrotinada Els vells finestrons i la llarga escala Són la gran mentida, perdre l'esperança Per això m'aixeco ara que puc encara He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina