A la taverna del mar hi seu un vell Amb el cap blanquinós, deixat anar Té el diari al davant perquè ningú no li fa companyia Sap el menyspreu que els ulls tenen pel seu cos Sap que el temps ha passat sense cap goig Que ja no pot donar l'antiga frescor d'aquella bellesa que tenia És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota És vell, prou que ho sent cada instant que plora És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho Era, era quan era ahir encara Era, era quan era ahir encara I se'n recorda del seny, el mentider Com el seny que li va fer aquest infern Quan a cada desig li deia, "demà tindràs temps encara" I fa memòria del plaer que va negar Cada albada de goig que es va frenar Cada estona perduda que ara li fa escarni Del cos llaurat pels anys És vell, prou que ho sap; és vell, prou que ho nota És vell, prou que ho sent cada instant que plora És vell, i té temps, massa temps per a veure-ho Era, era quan era ahir encara Era, era quan era ahir encara A la taverna del mar, hi seu un vell Que, de tant recordar, tant somniar S'ha quedat adormit damunt la taula Damunt la taula