L'home envellit s'enfila al tren I quan s'aturen els seus peus Deixa endarrera aquella pols I tot allò que era tan seu I el xiular llarg i trist D'un tren de fum i soroll Li fa girar el seu cap gris Però ell no es mou ja del seu lloc I amb els seus ulls molls ell va avançant Cap a una altra terra, una altra llar I, encara que amb el cor roent Ell se'n va content No mira endarrera, no vol plorar Ell vol anar endavant cap a un cel clar I, encara que amb el cor roent Ell se'n va content I, a poc a poc, s'allunyarà D'aquells amics, d'aquells companys De tanta gent que no veurà En pocs que són massa anys I perquè té jove el cor Tot ho daria a aquesta terra Tot el seu cos, tot l'amor Tota la força seva No mira endarrera, no vol plorar Ell vol anar endavant cap a un cel clar I, encara que amb el cor roent Ell se'n va content