Com se't fan lentes les hores! Com se't fan grisos els pensaments! Se't va endolcint la memòria, Se't va fent patent l'avorriment. Tens en un racó de terra La burilla humida encesa D'una cigarreta eterna Viscuda un instant Pots seguir el fum com s'enlaira Pots mirar-la, trepitjar-la Escopir-la, esmicolar-la o Pots deixar-la estar Com d'aquelles parets altes Se'n va fent la teva habitació! Com d'aquelles quatre barres Se'n fan els barrots del teu balcó! Tens enfront homes que riuen Que enraonen, que somnien Criden, beuen, o caminen Com óssos tancats Pots mirar-los i admirar-te Pots sentir-te com a casa I oblidar que el temps no passa o Bé pots girar el cap Com, però, els somnis s'apaguen I com els moments es fan moments! Se't van entumint les natges, Se't va omplint el cos d'ensopiment. Tens un banc estret de pedra On no hi cap ni cul ni esquena On la tripa s'hi humiteja i S'hi refreda el cap Pots pensar coses boniques Jeure, seure, no adormir-te Estar dret i fer el sofista o Anar amunt i avall Com la ignorància se't menja! Com la ment s'embruteix lentament! Sols inconscientment esperes El que desesperes conscientment! Tens unes ratlles a terra Rectes, llargues, travesseres Tens les quatre barres fredes I uns tubs rovellats Pots comptar-los, pots tocar-les Resseguir-les, netejar-les Buscar merda per tapar-les O intentar el descans.