D'esquena al mar i a la muntanya; completament al marge De l' activitat industrial; sota una col, canta el poeta: Des d'una àrea de servei, La meva terra Es com un parrac grapejat; Un país vençut pel davant I pel darrere; I D'atrotinada dignitat. Adéu turons amics, Adéu rieres, Boscos d'alzines i de roures i fagedes. Muntanyes del meu cor, Adéu estrelles, Adéu al mar pur de cristalls i de turqueses. Lleugerament trastocat, el poeta continua cantant: Sona una guitarra I el solet no vol sortir; A veure la terra promesa Com fa el seu darrer sospir. Hola pudors d'infern Brutes i abjectes; D'animals escorxats, sentar de sang i merda. Adeu olors d'abans Fenc, trepadella; . D'espígol dolc;: i farigola a l'escudella. Adeu amor, bonica, La millor amiga Adéu rateta que escombrava l'escaleta; I allà a sota una Col, Canta el poeta: Homes i dones del cap dret, adéu per sempre.