On sou, senyora musa? La meva inspiració Que potser us heu fet vella Com sens dubte també me n'he fet jo? L'amor, cruel biologia Ens feia fer cançons O potser la ratafia Consumida amb excessiva il·lusió I les admiradores Sexis i intel·lectuals Em deien: mai no canviïs, rossinyol Ara em miren amb pena I pensen: aquest noi Es quedarà sol com un mussol ♪ Tornen les orenetes I l'all havent sopat I els homes que triomfen Amb la puta misèria al costat Digueu, senyora musa Què és millor per a la cançó? Fer-los pixar de riure? O naufragar en un oceà de tristor? Senyora musa enyorada Vós em vàreu coronar Però el llorer de la corona Amb els anys se'm va eixugant Pa amb tomata i arengades Crema a la pasta de full Al Parnàs hi ha palanganes De poetes en remull