On sou, senyora musa?
La meva inspiració
Que potser us heu fet vella
Com sens dubte també me n'he fet jo?
L'amor, cruel biologia
Ens feia fer cançons
O potser la ratafia
Consumida amb excessiva il·lusió
I les admiradores
Sexis i intel·lectuals
Em deien: mai no canviïs, rossinyol
Ara em miren amb pena
I pensen: aquest noi
Es quedarà sol com un mussol
♪
Tornen les orenetes
I l'all havent sopat
I els homes que triomfen
Amb la puta misèria al costat
Digueu, senyora musa
Què és millor per a la cançó?
Fer-los pixar de riure?
O naufragar en un oceà de tristor?
Senyora musa enyorada
Vós em vàreu coronar
Però el llorer de la corona
Amb els anys se'm va eixugant
Pa amb tomata i arengades
Crema a la pasta de full
Al Parnàs hi ha palanganes
De poetes en remull