El meu únic llenguatge són els batecs del cor. Dis-me amb qui vas i et diré qui eres. Dis-me amb qui vas i et diré qui eres. Se'm fan els dies molt llargs. A mi no m'entén ni Bourdieu ni Breinstein. Jo no em concentre, visc en un somni acariciant-te el ventre. Les hores caminen lentes i tu no entens el conte que m'acompanya De l'avenc de la llenca a ta casa. I si tot s'enlaira, I tu robes el gris del cel. I si no torne mai? M'estaràs esperant? M'he clavat en un marró He perdut la meua raó I ara busque conversant amb un arbre de la vall El fred ara és calor El parc és una presó I el que no pot ser pitjor: M'enrecorde del teu nom. Se'm fan els dies molt llargs. Busque la oportunitat de parlar amb el passat De contar-te que he sentit per el dia i per la nit I de la plana al cim. Les hores caminen lentes i tu no entens el conte que m'acompanya de la porta dels núvols a casa. I si tot s'enlaira, I tu robes el gris del cel. I si no torne mai? M'estaràs esperant? I si no torne mai? M'estaràs esperant? I si no torne mai? M'estaràs esperant?