No he estat mai convençut del nostre amor Que deixa cors de cendra en l'aire Ja fa temps que no entenc el so del vent Tampoc els teus desitjos de marbre I demà serà igual, guapa, perquè sempre tot m'ix mal Cada un dels dos a una punta del mapa Bomba lapa, et veig i esclata En este jo inconscient que m'interroga Bang, bang! En el calaix de la il·lusió i la vergonya I m'enfile per la tija més alta Tot i el drama, crec que encara queda llum No hi havia a València un tio tan begut M'endinse sol pel bosc més profund de tu Vam aprendre a matar les vesprades Vam aprendre a no plorar quan ens tallen les ales La lluna m'encega de Xert a la Ribera M'enfile de pressa pel rumb de la incertesa La lluna m'encega de Xert a la Ribera M'enfile de pressa pel rumb de la incertesa ♪ Dona igual si el que veus és clar o fosc Si veus el món des del tall més negre I és que jo ja fa temps que em trobe sol Sols veig el marc i els claus d'aquest quadre Som l'última pedra en el tallat, el noi rebel que no fa cas Jo no tinc trellat, reina, galtà en la dreta o en l'esquerra Sempre que parle, erre Erre que erre, una nit sépia a la plaça del cedre No m'agrada pixar contra el vent, compi A este pas a l'any que ve ja puc donar-te classe ♪ No saps mai cap a on vas No saps tampoc d'on vens No saps mai cap a on vas El món es queda igual La lluna m'encega de Xert a la Ribera M'enfile de pressa pel rumb de la incertesa La lluna m'encega de Xert a la Ribera M'enfile de pressa pel rumb de la incertesa