Amb llàgrimes als llavis miro la línia que vull creuar, és la porta de l'ofec i els crits trencats. Amb les armes sobre el cap em fan girar Quan la mare espera dins de l'hospital I la terra promesa que van confiar-nos, digueu-me on és. On és la felicitat del paradís, Si els camps i les tortures són l'únic que rebem? Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat. I arribarà el dia del combat Quan les nostres forces s'uniran I l'amenaça s'haurà esborrat I podrem somiar Pedres al puny i empenta són les nostres armes al carrer Contra tancs, governs i lobbies que defensen el diner I el qui pensi en injustícia de terrorista el tractaran L'estratègia és no rendir-se i seguir sempre endavant. Nits de llum i sirenes ens fan renéixer la ràbia al cos Esperant veure la mà que trenqui el mur Convivim amb les mentides, nascudes del rencor. Controlats, humiliats, avançant, exigim la llibertat.