La brisa fresca a les cares l'alegria
Dels dissabtes a les nits de la tardor
Es miren amb mig somriure saben que
Han sobreviure amb ganivets clavats al cor
I pugen al seu terrat per
Derrotar la soledat omplir el buit tornar a vibrar
Es desvesteixen dels seus traumes quan
Depleguen dos grans ales i tornen a tremolar
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
♪
Tractant d'eixir del laberint es van trobar
Solcant la nit als carrers dels somnis trencats
Han viscut vides esclaves amb cadenes quotidianes
Que quasi els van ofegar
Però en la ciutat invisible
Ara burlen l'egoisme construint comunitat
I en els marges de la història ja no volen
Cap més glòria que lluitar-la a cada instant
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
♪
Vam sobreviure a l'adolescència matant els monstres que habitaven
Entre posters amb cançons cau d'orella com salvavides en la tempesta
Als oceans dels naufragis quotidians fumant oblits per evadir-nos
Cada nit cos a cos, pit a pit davant la bèstia
Llàgrimes d'acer contra la seua violència
I ens van ferir de totes les guerres que vam lliurar als carrers a
Cegue sense horaris, sense normes com pilotaris
Colpejant-los a les fosques i vam aprendre a cuidar del nosaltres
Organització el cossos com armes en
Col·lectiu sense cap por com animals en la foscor
♪
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges
Com animals salvatges