Uns senyors de Dalt Vila Tenen moltes hisendes, Un seguici d'esclaus I bones rendes. El vent bufa en la flauta Dels senyors de Dalt Vila. El senyor porta frac I una levita. Una levita lila, Un senyor de Dalt Vila. Ai, la senyora Té una prendada Que el senyor sempre es queda boca badada. ♪ D'hivern quan tomba el dia, -Fa tant de fred i plou- La dama de Dalt Vila Vol oli nou. L'oli nou de Fruitera: Cap no n'hi ha de tan blau. A cercar-ne ha de córrer. N'Amed, l'esclau. El camí de Fruitera és una torrentera. I la senyora, -Ram-pa-ta-plam-, Amb l'oli tremparia Tot l'enciam. ♪ Una baldraca d'oli S'emporta ben formada, Que deixarà la dama Tota trempada. Dins la cuina rodola. Ha trencat la baldraca. Ai, que l'oli s'escampa Com una taca. I el majoral, què féu? Li dóna l'oli seu. I la senyora -ram-pa-ta-plam Tendrà encara oli nou Per a l'enciam. ♪ Promet als majorals: -N'Amet no té el cor dur- Que vendrà a segar el blat En ser madur. Quan arribin les tasques Tan feixugues de juny, Se'n vindrà generós, La falç al puny. Un vespre de fortuna Gira el curs de la lluna. Ai, els senyors, Cert que no els plau Quedar-se tan de sobte Sense l'esclau. ♪ Pels camins de la fosca N'Amed s'embarca. Qui serà que capturi La seva barca? En arribar l'estiu Madura la blatera, Per tot seguen i baten, Manco a Fruitera. Els vesins han porgat I han ensacat el blat. -Ai, majorals, -El senyor crida- Segàreu sempre d'hora, Tota la vida. ♪ El majoral és vell, Té les cames feixugues, Les mans que li tremolen Li han tornat tan porugues... Mai no vendrà N'Amed. Potser, ni se'n recorda. Ben a punt li tindrien El dogal d'una corda. Majorals, per Sant Pere Vull veure el blat a l'era. Ai, que de nit, -és fosca viva- Una barca de moros S'acosta esquiva.