L'amor de les tres taronges
No sabríeu per on cau?
Set gegants diuen que el guarden
Ben tancat amb pany i clau
De nit, quan la fosca entrava
Veu un llumeneret blau
Com més va, més lluny el veia
Hi arribaré, si a Déu plau
Hi arribaré, si a Déu plau
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Ai, ai! El gegant remuga
Sent olor de carn humana
La geganta l'ha amagat
Que el gegant té tanta gana
Que se'l voldria menjar
Dins la mateixa setmana
La nit és fosca, el gegant
Ronca com la tramuntana
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Els gegants dormen tranquils
Dormen amb un ull obert
Collí l'amor en Bernadet
I abans, que fos descobert
Reprèn el camí del vent
Peus falaguers, cor despert
Cada cabell li tremola
Ai, que la nit l'ha encobert!
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Ai, ai! que tot set l'encalcen
La terra crida endavant!
Els llança cintes de seda
Flocs de colors que, a l'instant
Omplen aquells camps d'espines
De ganivets i d'espant
De foc, que al punt ja no resta
Ni l'ombra d'un sol gegant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant
Conten que un príncep, bell i galant
Que no reposa ni un sol instant
Tresca la terra com per encant