Quan ella dorm el gaudi somnolent Del vell jardí vibrant de flors i nit Passant per la finestra sóc el vent I tot és com un alenar florit Quan ella dorm i sense fer-hi esment Tomba a les grans fondàries de l'oblit L'abella so que clava la roent Agulla -fúria i foc- en el seu pit La que era estampa, encís i galanor I moviment ambigu, és plor i crit I jo, causa del dol, de la dolçor En faig lasses delícies de pecat I Amor, que veu, ulls closos, el combat S'adorm amb un somriure embadalit Quan ella dorm el gaudi somnolent Del vell jardí vibrant de flors i nit Passant per la finestra sóc el vent I tot és com un alenar florit Passant per la finestra sóc el vent I tot és com un alenar florit