Oh que llarga es fa sempre l'espera Quan s'espera que vindrà el pitjor I que trista i que llarga és l'espera Quan s'espera la mort de l'amor Quan s'espera que tot ja s'acabi Per tot d'una tornar a començar Quan s'espera que el món tot s'enfonsi Per tornar-lo a edificar Es fa llarg, es fa llarg esperar I es fa trist esperar cada dia El cel roig i el sol que ja se'n va I es fa fosc esperar cada dia Perquè el sol no se'n vol anar mai Perquè els dies se'n van sense pressa I les hores no volen fugir Perquè esperes, i esperes, i esperes I vols demà, però encara és ahir Es fa trist, es fa trist esperar INSTRUMENTAL I es fan lents els matins i les tardes Quan l'espera et desvetlla el neguit I es fan grises les llargues lentes tardes Perquè et sens amb el cor ensopit Perquè sents que tens l'ànima morta I ho veus tot, tot el món molt confós Perquè et trobes amb les portes closes I tancat com un gos rabiós Es fa fosc, es fa fosc esperar Es fa fosc, es fa fosc esperar Es fa fosc, es fa fosc esperar Es fa fosc, es fa fosc esperar I es fan grises les hores d'espera Quan no plou però veus el cel plujós I es fan llargues les grises esperes Quan la fi sents a prop per tots dos Quan fa dies que ni xiules ni cantes I fa temps que vas fer l'últim somrís Quan al cor sents la mort i t'espantes Al pensar potser és l'últim avís Es fa gris, es fa gris esperar