A la vora d'un gran riu Ploren les dames, Perquè el rei d'aquella terra Mor d'enyorances. Tres filles tenia el rei, Clares com l'aigua, Belles com un dia clar Just a trenc d'alba. Una dia, a la mitja nit, La mala fada, Ningú no sap com va ésser Que entrà a la cambra, I transformà les princeses, Belles com nacre, En tres serpents verinoses De mala estampa. Tota la cort va plorar, Un dia i altre, I el rei va prometre joies D'or i de plata A qui rompria l'encís D'aquella fada I tornaria a ses filles La forma humana. Vengueren savis de lluny, Tots les miraven... Cap n'hi va haver que sabés Desencantar-les. La bruixa ho havia dit De matinada: Només hi ha un remei, Que és estimar-les. Tres joves han de venir De part o banda I besar-les amb amor Damunt la cara.