I si som tots plegats qui estem mirant Potser estem espiant amb seny Esforçant-nos en pensar com conquerir el plaer A cops de cervell Però tornarà el record d'alguna errada Que va allunyar a algú a qui estimàvem, I s'obrirà pas sense cap mena de pietat I tornaran, aquelles pors que ens silenciaven Mantenint-nos aferrats amb força al camí Camí de petites grans promeses Amb clàusula d'acotar el cap Per no veure que hi ha altres cims a on pujar I ens temptin destins del tot incorrectes I cadenes fetes de llibertat Però hi ha qui salta com un ànec I viu sense cap elegància I sense fer cas dels nostres ulls Que el jutgen cruels Crueltat, que surt de les esperances I els desitjos més amagats I així els anys van passant amb pressa Les cruïlles queden enrere I ens repetim que ja no té sentit dubtar Ni deixar de fer com fa la majoria Que avança fent veure que sap on va Però hi ha qui salta com un ànec I ens encomana una esperança I ens fa pensar en un destí diferent Per un moment ens deixem anar i testem la vida, ai Que hauria pogut ser Ho sabem