Rius de gent, malferida corren sols, escopint el seu fracàs
Ja vençuts, esperaran com sempre han fet, l'aventura d'una nit
Mentre ploren, de ràbia i per amor, a un nom inexistent
Mentre riuen dins núvols pasatgers, cada dia més distants
Corren sols, seguint pistes per trobar el refugi de l'acció
Un amic que no estigui massa vist o una ofrena de la carn
Que a vegades, quan s'apaga el primer foc, pot fer encara més mal
I així acaben, quan ja tot ha passat, cremats per la veritat i cridant
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard
Són germans, d'un camí que no ha tingut mai sorida ni final
Saben bé que el futur és la foscor i que el negre és el color
D'una bandera, bruta i plena de sang, que els hi han posat a les mans
Però no es rendeixen, somien il·lusions fent himnes de cançons i criden
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard
Podré tornar enrera, quan estigui massa lluny
Podré tornar enrera, quan sigui massa tard