Nítid l'oceà que estic nedant perdut
Porto a sobre algun naufragi, visc aïllat del futur
Faig un mental harakiri per trencar amb el mal mood
Ric però em fa por que m'arribi allò que em porta de cul
Recordo que ahir em cremava però em refresca a la vegada
Seure sota d'ombres allargades d'un sol arbre
Somio en blanc i negre, tot és quasi o semi neutre
Dins del túnel tanco els ulls, ni una sola llum puc veure
M'ofega la monocromia
M'allunya de l'adrenalina
Arriba de forma imprevista
M'ha tocat i enfonsat dins la meva distopia
I ara sóc addicte al clímax
Em sento atret a tot el que és efímer
Si de veritat aquest mon s'està acabant
Millor que ens pilli a tots follant
I és que ara depenc del clímax
Estic viciat a tot el que és efímer
Si el que ens espera és la fi del món
Que arribi ja i que em trobi fent l'amor
Després de dies de tranquilitat i aïllament
Un dejavuu constant ara comença a estar present
Fa quatre dies que només visc en aquest moment
Però és que ara aquest present se m'ha fet avorriment
Dia de la marmota, indigestió, boca pastosa
Mala hostia si em faig nosa
Sento un pes que va a creixent a dins la bossa
Ara tot això em destrossa
I no sé si vull saber si tu també ho penses o ho notes
Tortura la monocromia
M'allunya de l'adrenalina
Arriba de forma imprevista
I vol entrar dintre meu per quedar-s'hi de per vida
Sento devoció pel clímax
Em sento atret per tot el que és efímer
Si de veritat aquest mon s'està acabant
Millor que ens pilli a tots follant
I és que avui crec que puc sentir el clímax
Tot hi enfonsat estic tocant la cima
Si el que ens espera és la fi del món
Que arribi ja i que em trobi fent l'amor
Res és immortal tampoc ho som tu i jo
Anem de cap al buit que ens queden pocs segons