Caminava per la immensitat Dels pensaments que em fan dubtar Els dies passen mentre cauen les fulles Seques al seu pas I les mirades que aquell dia van calar foc dins meu Les hores congelades En segons que semblen breus Em quedo estancada Aigua verda i clara No sempre et cantaré els versos que vols Vam caure molt de pressa i ara som pols ♪ Caminava vigilant les agulles al canviar El dia gris acompanyava la boira que duia al cap Ja no portava de melodia, les emocions d'aquell passat Tot era efímer i no em trobava en el paisatge de postal Em quedo estancada aigua verda i clara La calma que sembla evident amaga la remor D'aquella tempesta d'estiu des del balcó I cau la llum s'ha fet tard Però t'és igual, tu tot el dia remugant Mentres la teva sort marxa tranquila Mirant com t'estàs queixant I tens davant un cel brutal però ni t'hi fixes tot t'és igual T'estàs perdent anar per a vida rient d'allò que també fa mal I s'ha fet tard Però t'és igual tu tot el dia remugant Mentres la teva sort marxa tranquila Mirant com t'estàs queixant I tens davant un cel brutal però ni t'hi fixes, tot t'és igual T'estàs perdent anar per a vida rient d'allò que també fa mal