De matinada, quan surt l'albada Neix una llum rere les onades. Horitzó sorprès Pel reflex de cadàvers; Fruit d'ofuscacions de gent. Tants somriures soterrats En el desànim D'éssers innocents. És la nostàlgia qui s'apodera Dels sentiments de gent que val. Preguntant al sol Si val realment la pena; Qüestionanet cada moment. Desitjant la pau Abans que quedar enrere; Crec que hi som a temps. De matinada, quan tot s'amaga Tots parem quiets; el cap sota l'ala. Amb els ulls tancats I els cinc sentits en vela Respirant l'alè d'argent. Invertint la realitat D'un món possible Que flota als quatre vents.